Oportunitats del 5G per a la indústria

El 5G es presenta com l’impulsor de la hiperconectivitat, la transformació digital i l’economia del futur

El 5G, com hem vist en anteriors anàlisis, és una nova evolució tecnològica que marca el camí per una infinitat de productes, serveis i aplicacions. El desplegament del 5G canviarà el nostre dia a dia en múltiples camps, fent possibles accions que avui encara semblen ciència ficció, però el dia de demà seran un fet.

Unes de les tendències clau que més dependran i demandaran del 5G són la realitat virtual i la realitat augmentada en cloud. Són dos entorns que requereixen el maneig d’una gran quantitat de dades i dispositius amb la capacitat de processar tota aquesta informació.

Avui dia hi ha molts programadors de realitat virtual i augmentada que es veuen afectats en els seus desenvolupaments perquè no troben una xarxa que suporti les aplicacions que estan fent. Aquí és on el 5G es converteix en una peça clau, obrint la possibilitat d’incorporar nous serveis i experiències d’ús en el dia a dia de l’usuari i la indústria. Oportunitats tals com l’automatització dels alimentadors en l’energia connectada, els drons per seguretat i inspecció, el broadcasting en viu en UHD per a xarxes socials o l’assistent personal habilitat per intel·ligència artificial.

Existeixen molts casos d’ús del 5G en funció de les diferents indústries que es poden veure implicades. Tenint en compte les tendències del mercat i la seva dependència del 5G, hem seleccionat les cinc oportunitats que considerem més rellevants i revolucionaries per a la indústria:

1. Vehicles connectats – Conducció teleoperada, autònoma i platooning

ABI Research estima que hi haurà 60.3 milions de subscripcions de vehicles connectats a 5G el 2025. El creixement augmentarà entre 2025 i 2030 a causa dels cicles típics de reemplaçament de vehicles, de 7 a 10 anys.

Es tracta d’un dels grans casos d’ús que es veuen en la majoria de trials amb tecnologia 5G. Requereix la seva tecnologia no només per la quantitat de sensors que juguen un paper clau, sinó per la capacitat de comunicació del vehicle amb l’entorn, altres vehicles o els senyals de trànsit. La reducció de la intervenció humana directa exigirà una major necessitat d’intercanvi freqüent d’informació entre el sistema de control del vehicle i els sistemes back-end basats en el núvol, una sèrie de patrons que actuen sobre la resposta del cotxe a temps real.

Les principals tendències tecnològiques que impulsen la revolució de la mobilitat (la conducció autònoma, la mobilitat cooperativa, el manteniment preventiu i la recollida de dades de sensors) requereixen una connectivitat segura, confiable, de baixa latència i de gran amplada de banda.

A manera d’exemple, la latència amb 4G és de 50ms, el que es tradueix en el fet que si un cotxe circula a 100km/h, en el moment que un sensor detecta una ordre, abans d’adonar-se de què ha de fer ja haurà recorregut metre i mig. Sens dubte és una distància insalvable en condicions de seguretat. Amb el 5G, en canvi, s’aconsegueix una latència per sota d’un mil·lisegon, oferint el rendiment necessari tant a velocitat d’autopista com en entorns urbans densos. Tan sols el 5G pot satisfer tots aquests rigorosos requisits de connectivitat, proporcionant un major coneixement de la ubicació i permitent la navegació d’alta precisió gràcies a una amplada de banda i fluxos de baixa latència des d’altres vehicles i infraestructures diverses.

El mercat d’automòbils connectats està llest per una transformació radical, a mesura que el paper de la connectivitat creix, convertint-se en un habilitador crític d’una mobilitat més segura i sostenible.

2. Indústria Smart – Control de robots sense cables basat en cloud

Les connexions fixes encara dominen pel que fa a volum de connexions de IoT industrials. S’estima que el 5G hauria de veure una taxa de creixement anual compost (CAGR) de 464% de 2022 a 2026.

Els principals avenços de la indústria inclouen moviments cap al lean manufacturing, la digitalització i una major flexibilitat en els processos de treball i producció. En els darrers temps, la indústria també ha experimentat un fort canvi a favor de la Internet de les coses industrial (I-IoT).

Històricament, els fabricants han confiat en les tecnologies cablejades per a les seves aplicacions connectades. Solucions sense fils, com Wi-Fi, Bluetooth i WirelessHART s’han anat fent lloc en les fàbriques, però aquestes solucions tenen limitacions de seguretat i amplada de banda confiable. Un exemple el trobem en els robots coordinats de manera isòcrona (format pèndul) en temps real requereixen una latència de xarxa de menys de 1ms, la qual només està a l’abast del 5G.

Els beneficis esperats per a la indústria amb l’arribada del 5G són l’increment de la productivitat (a través de robots col·laboratius i ulleres de realitat augmentada que guien als operaris), la reducció del down-time i els costos de manteniment (a través d’un monitoratge continu o machine learning) i la reducció de costos d’inventari i logística.

A finals de 2017 havia 18 milions de connexions de monitoratge basades en condicionants en tot el món; s’estima que per l’any 2025, la xifra augmentarà a 88 milions. El mateix passarà amb la quantitat de robots industrials aprovisionats en tot el món, que creixerà de 360.000 a 1,05 milions. En tot cas, si les empreses manufactureres volen aprofitar al màxim l’oportunitat del IoT industrial, han d’implementar una solució d’extrem a extrem que cobreixi la cadena de subministre, la planta de fabricació i tot el cercle de vida del producte.

3. eHealth – Diagnòstic i tractament en remot

S’espera que la inversió al mercat de la salut intel·ligent superi els 230 mil milions de dòlars pel 2025. El 5G proporcionarà la connectivitat per una proporció cada cop més gran d’aquesta inversió.

Juntament amb els vehicles connectats, l’eHealth és un dels àmbits amb major futur. En els darrers 5 anys hi ha hagut una creixent adopció de tecnologies amb connexió sense fils en dispositius mèdics. Els professionals de la salut han començat a integrar solucions remotes pel diagnòstic a través d’àudio/vídeo, la cirurgia i la supervisió de la salut (telemedicina) utilitzant dispositius portàtils o wereables.

El diagnòstic remot, com l’endoscòpia sense fils o l’ecografia, depèn de la interacció entre el terminal del dispositiu i el pacient. La sensibilitat de l’acció del metge requereix una xarxa amb latència més baixa de la que disposa actualment.

L’eHealth disposa moltíssimes aplicacions, com en el cas de la tercera edat.A Espanya ara mateix, la població que supera els 65 anys, que el 1960 representava el 8,2% del total, ara frega el 19%. El 2031 es dispararà al 26,2%, si bé en algunes regions, com Astúries, ja han assolit el 25%.

De fet, a escala mundial, el percentatge de població que té 55 anys o més quasi es duplicarà entre 2000 i 2030, passant del 12% al 20%. Moody’s Analytics, basat en dades de l’ONU, ha informat que alguns països (Regne Unit, Japó, Alemanya, Itàlia, Estats Units i França) passaran a estar “super envellits” en uns anys: el 20% o més de la població tindrà 65 anys o més.

En aquesta conjuntura, el sector de la salut té l’oportunitat de desenvolupar un servei d’assessorament mèdic completament personalitzat que es complementi amb sistemes mèdics d’IA dirigits per metges connectats per 5G. En una enquesta B2B recent, ABI Research va descobrir que el 42% dels enquestats en aquest sector tenen plans sòlids per desplegaments 5G i estan convençuts del seu paper com habilitador de solucions de salut avançades.

L’evolució tecnològica en el camp de la salut està sent impulsada a Nord Amèrica, així com als mercats d’Alemanya i el nord d’Àsia. Les aplicacions emergents inclouen anàlisis de dades basats en el núvol, assistents mèdics d’intel·ligència artificial, comunicacions d’ambulàncies habilitades amb 5G i diagnòstic remot.

4. Entreteniment a casa – Vídeo wireless UHD 8K i gaming al núvol

S’espera que el 5G admeti una experiència de joc 4K receptiva i immersiva a 90 fps, amb una latència d’extrem a extrem de 10ms en general, i una latència d’extrem a extrem de 1ms per a casos d’ús que exigeixin una latència extremadament baixa.

Un dels primers casos d’ús comercial pel 5G serà l’accés sense fils fix, que és un mitjà pensat per proporcionar accés a internet a llars que utilitzen tecnologia de xarxa mòbil sense fils en lloc de línies fixes. L’accés sense fils fix, o WTTx (“wireless-to-the-x”), pot acurtar considerablement el període de desplegament de la xarxa sense necessitat de cavar rases, col·locar cables de fibra o instal·lar pals.

Amb WTTx, la telco pot proporcionar una plataforma per una sèrie de serveis de valor afegit per a la llar intel·ligent, que es poden millorar mitjançant la integració de l’assistent digital d’intel·ligència artificial, l’anàlisi d’agregació de dades i el desenvolupament d’aplicacions de software.

A finals de 2017, les subscripcions de banda ampla fixa van arribar a 854 milions de llars, el que equival a tan sols el 44% de les residències globals. Segons el pronòstic, 350 milions de llars podrien potencialment disposar de serveis WTTx el 2020. Com veiem, les previsions són bastant favorables en creixement i eficiència.

En el món del home entretainment, les principals aplicacions les trobem en l’àmbit de xarxa, vídeo, visualització, gaming i smart home. Les aplicacions de TV, jocs i domòtica col·locaran a l’empresa de telecomunicacions al centre de la casa intel·ligent, ja que un vídeo de 8K amb velocitats de dades de més de 100Mbps requerirà l’amplada de banda alt que proporciona el 5G. Segons els pronòstics, els preus més baixos i els nous serveis de televisió UHD basats en subscripcions atrauran la meitat dels usuaris de televisió de tot el món a utilitzar televisors 4K / 8K per al 2020.

5. Smart City – Videovigilància habilitada per IA

L’ingrés estimat de serveis de valor afegit al mercat de la videovigilància de ‘no consum’ va ser de 12 mil milions de dòlar el 2017 i s’espera que creixi a 21 mil milions pel 2025.

Avui en dia, les smart cities posen focus en la videovigilància com una vertical més del seu model, complementant el desplegament de sensors. La videovigilància de la ciutat és una eina valuosa que no només millora la seguretat, sinó que també potència la productivitat de les empreses i les institucions.

La demanda de videovigilància està impulsada per la innovació en la tecnologia de les càmeres de vídeo i, sobretot, per un emmagatzemament en el núvol que permeti la recopilació i l’anàlisi de dades en temps real per predir situacions no desitjades o de risc. Les càmeres de vigilància sense fils, evolucionant a 4K Full HD a l’era 5G, ampliaran els escenaris d’aplicacions útils i simplificaran la implementació.

Les funcions millorades de les càmeres de videovigilància més recents, com altes velocitats de frames, vídeo HD i WDR (Wide Dynamic Range, que permet prendre imatges inclús en condicions d’il·luminació precàries) contribuiran a generar un tràfic de dades nou i significatiu. El tràfic HR requereix 50 Mbps però pot superar els 120 Mbps per a vídeo de 8K a 60 fps.

Per a la propera generació de serveis de videovigilància, la ciutat intel·ligent haurà d’allunyar-se del model comercial tradicional basat en “implementar el sistema i entregar-lo”. En comptes d’això, les ciutats intel·ligents migraran a un model de videovigilància com servei (VSaaS). En VSaaS, la gravació i l’emmagatzematge de vídeo, i l’administració i el monitoreig de hardware i serveis, s’ofereixen als usuaris a través del núvol i són administrats pel proveïdor del servei.

Si fem referència a les dades, a la Xina s’han desplegat 180 milions de càmeres per implementar el “Carnet del bon ciutadà”, en el que les càmeres estan dotades de solucions d’intel·ligència artificial (de moment, “tan sols” 20 milions dels 180 tenen incorporada IA) per “avaluar” el comportament dels ciutadans i treure’l’s punts del seu carnet de ciutadà.

Conclusions

Tot i que les primeres oportunitats relacionades amb el 5G sorgiran pel sector telco, el sector corporatiu ha d’estar atent davant qualsevol menció dels seus clients als casos d’ús mencionats anteriorment.

Tanmateix, el primer gran obstacle el trobaran les grans companyies de telecomunicacions, ja que el desenvolupament del 5G implica que els operadors hauran de fabricar les xarxes del futur més ràpid que mai i amb un impacte mínim en els seus processos de negoci.

L’operador necessitarà una clara estratègia per millorar les seves xarxes de transport actuals, que són les que sostenen les xarxes macro que portaran la gran part del pes. Per aquesta tasca hauran de migrar a un ambient SDN i NFV com a mesura per reduir les complexitats i costos de les seves xarxes de transport.

S’estima que el 2025 hi haurà 80.000 milions de dispositius connectats. La internet de les coses (IoT) aspira a connectar simultàniament les nostres cases, cotxes, rellotges i ciutats a la xarxa; així com a cobrir la creixent demanda d’anàlisi de dades en temps real, per predir i executar processos. És per aquest motiu que el 5G es presenta com l’impulsor de la hiperconectivitat, la transformació digital i l’economia del futur. El 5G serà una tecnologia clau per satisfer les demandes i necessitats de la societat connectada, així com fer realitat la digitalització de la resta d’indústries.